Avui plou i el meu gat olora la pluja com si pogués distingir el que hi ha dins d'una simple gota d'aigua.
Ves a saber quins flaires deu desamagar i en quina part del seu cervell s'allotjarà aquest record.
S'hi està estona i estona, amb paciència...mai he vist un animal tan pacient, ensuma i ensuma, aixeca el musell en l'aire, mig acluca els ulls i balanceja el cap resseguint l'estela del vent i llavors et mira com dient "mira que he descobert" i tu dius "eing?!, que vols?" i davant la teva poca erudició del tema se'n torna tot ofès a la seva investigació aquàtica.
S'hi està estona i estona, amb paciència...mai he vist un animal tan pacient, ensuma i ensuma, aixeca el musell en l'aire, mig acluca els ulls i balanceja el cap resseguint l'estela del vent i llavors et mira com dient "mira que he descobert" i tu dius "eing?!, que vols?" i davant la teva poca erudició del tema se'n torna tot ofès a la seva investigació aquàtica.
Dic jo que tanta persistència ha d'amagar algun desig frustrat o ha de tenir alguna cosa a veure amb l'herència genètica d'algun dels seus avantpassats als quals evidentment no conec.
O deu haver nascut en un signe felí d'aigua doncs és un medi que no li espanta en absolut, té altres pors que evidencia amb més claredat i te les fa saber, però l'aigua, està clar, no n'és una.
7 comentaris:
El gat que no temia l'aigua.
Sona genial. Un gat amb caràcter.
Potser ensuma peixets que vivien en l'aigua on es va formar el núvol, i pensa: ara plouran sardinetes i m'atiparé de valent! ;)
I que n'és de bo ensumar quan plou!
Quan era nena, la pluja de la meva ciutat feia olor de lleixiu :) però jo no aturava per olorar-la :)
El seu gat deu tenir un nas molt ben desenvolupat que pot olorar fins i tot la pluja :)
Salutacions.
ostres, quina sort, al meu l'aigua l'espanta de valent.
La pluja ens refresca les idees.
Filadora, tu ho has dit, amb caràcter, però tots els gats en tenen em sembla.
Clídice, i que n'és de bo l'olor de terra mullada, mmmmm
L'hauré de posar a règim, comença a estar grassonet
Lale, que curiós, a llegiu? i doncs?
els animals, ja se sap, tenen un olfacte.....
Rits, si veiessis com vol entrar a la banyera quan ens dutxem; l’acostumarem a banyar-lo de cadell, suposo que és això.
Fa temps vaig tenir un gat a qui no li agradava gens l'aigua i la seva curiositat el va portar a caure dins d'un cubell, pobrissó, va descobrir totes les gotes d'aigua juntes!
Bones Festes!!!
hahah, Thera, ja els hi passa això als gats... curiosity killed the cat!
Publica un comentari a l'entrada