dimarts, 21 de desembre del 2010

A que fa olor la pluja?







Avui plou i el meu gat olora la pluja com si pogués distingir el que hi ha dins d'una simple gota d'aigua.
Ves a saber quins flaires deu desamagar i en quina part del seu cervell s'allotjarà aquest record.
S'hi està estona i estona, amb paciència...mai he vist un animal tan pacient, ensuma i ensuma, aixeca el musell en l'aire, mig acluca els ulls i balanceja el cap resseguint l'estela del vent i llavors et mira com dient "mira que he descobert" i tu dius "eing?!, que vols?" i davant la teva poca erudició del tema se'n torna  tot ofès a la seva investigació aquàtica.

Dic jo que tanta persistència ha d'amagar algun desig frustrat o ha de tenir alguna cosa a veure amb l'herència genètica d'algun dels seus avantpassats als quals evidentment no conec.

O deu haver nascut en un signe felí d'aigua doncs és un medi que no li espanta en absolut, té altres pors que evidencia amb més claredat i te les fa saber, però l'aigua, està clar, no n'és una.
  
                                                









                    


7 comentaris:

Filadora ha dit...

El gat que no temia l'aigua.

Sona genial. Un gat amb caràcter.

Clidice ha dit...

Potser ensuma peixets que vivien en l'aigua on es va formar el núvol, i pensa: ara plouran sardinetes i m'atiparé de valent! ;)

I que n'és de bo ensumar quan plou!

Lale Mur ha dit...

Quan era nena, la pluja de la meva ciutat feia olor de lleixiu :) però jo no aturava per olorar-la :)
El seu gat deu tenir un nas molt ben desenvolupat que pot olorar fins i tot la pluja :)

Salutacions.

rits ha dit...

ostres, quina sort, al meu l'aigua l'espanta de valent.
La pluja ens refresca les idees.

wanderlust ha dit...

Filadora, tu ho has dit, amb caràcter, però tots els gats en tenen em sembla.

Clídice, i que n'és de bo l'olor de terra mullada, mmmmm
L'hauré de posar a règim, comença a estar grassonet

Lale, que curiós, a llegiu? i doncs?
els animals, ja se sap, tenen un olfacte.....

Rits, si veiessis com vol entrar a la banyera quan ens dutxem; l’acostumarem a banyar-lo de cadell, suposo que és això.

Thera ha dit...

Fa temps vaig tenir un gat a qui no li agradava gens l'aigua i la seva curiositat el va portar a caure dins d'un cubell, pobrissó, va descobrir totes les gotes d'aigua juntes!
Bones Festes!!!

wanderlust ha dit...

hahah, Thera, ja els hi passa això als gats... curiosity killed the cat!