dilluns, 13 de desembre de 2010

Llum en la teva mirada





Tinc guardada la teva mirada de nounat al calaixet on es dipositen tot sols, i romanen sense esforç, els records que perviuen dins d'un mateix per sempre.

Et vaig cridar pel teu nom quan et van deixar damunt la meva panxa i malgrat la teva incomoda posició vas girar completament el cap per veure d'on venia aquella veu que ja havies sentit tantes voltes dins la foscor on feia poc estaves fins que els teus ulls es van trobar amb els meus. Va ser la teva primera mirada.
Mai cap moment ha estat tan intens i és igual de vibrant i nítid a hores d'ara.
La meva identitat va esdevenir tan clara, tan real...."som per sempre", en un segon m'havies reconegut.... a les hores vaig allargar els braços et vaig bressolar i, ja tranquil vas tancar els ullets i confiat vas descansar desprès dels teus afanys.

Aquell regal que em vas fer en sentir el teu nom té el do de l' eternitat i em colpeix cada dia com en aquell precís instant.

7 comentaris:

Clidice ha dit...

Un instant que ningú et pot prendre i que cal guardar embolicat amb paper de seda en un racó ben amagat de l'ànima.

PaVen ha dit...

Molt bonic, molt...

Tot un regal que no s'oblida.

PaVen

Pollós ha dit...

Està vist que em vols fer plorar... i apa, quins gadgets ;-)

Un petó molt gran!

Filadora ha dit...

Que bonic nena!

Vida ha dit...

Però quina preciositat acabes d'escriure. Jo no som mare i no sé si ho arribaré a ser: van passant els anys i no arriba. Només per sentir el que tu descrius, deu pagar la pena.

Alberich ha dit...

Una evocació d’un sentiment feta amb tota l’emoció que sents i que saps transmetre. La instantània d’un moment d’una força emotiva excepcional .
Enhorabona per la maternitat i pel sentiment.

wanderlust ha dit...

Moltes gràcies a tots per les vostres paraules.
La imatge dins del meu cap és tan brillant que no sabia si seria capaç d’expressar-ho.

Clídice, ho tinc ben embolicadet, de tant en tant ho trec i m'ho miro.
Paven, aquests regals de vida són els millors.
Pollós, benvingut, el plor si el provoca la felicitat és reconfortant.
Filadora, m'agrada que així ho vegis.
Vida, paga la pena, sempre.
Alberich, em complau finalment haver sabut expressar L'Instant de la meva vida.