És cert que no hi ha cap camí que porti a l'ésser humà de la passió sensual a la simpatia espiritual i si molts que ho fan a l'inrevés?
Són les les afinitats comunes la base de la simpatia espiritual doncs?
Si el cor és l'òrgan de la simpatia espiritual, quin paper juga el cervell en tot això?
L'instint i la raó han d'anar forçosament junts?
Si enamorament = simpatia espiritual + atracció física i el primer s'esgota, s'esgoten indefectiblement els altres dos factors?
7 comentaris:
Des del meu punt de vista:
1. No hi ha una comprovació empírica que necessariament sigui així.
2. No; els pols oposats es solen atreure.
3. El cor no hi pinta res més que bombejar sang i accelerar o desaccelerar el seu ritme, malgrat que a les postals el dibuix del cervell quedi molt lleig, és el que predomina en els afectes i és qui talla el bacallà.
4. No, però és raonable atendre els instints.
5. Potser si o potser no...Hi poden concórrer d’altres factors i l’enamorament evolucionar cap a d’altres sentiments, com l’amistat.
I tan fàcil que seria viure d'una altra manera! Caxis, per què tenim tanta por?
Què coi és la simpatia espiritual?
1) Si hi ha passió, hi haurà ganes de buscar simpaties i demostrar ganes per crear vincles (espirituals?) és molt important.
2) No.
3) El cor estima i el cervell és qui intenta raonar si fem bé d'estimar a qui estimem. Cras error.
4) No.
5) L'enamorament no entén d'equacions, va per lliure.
I torno a preguntar: què coi és la simpatia espiritual???
Penso que el més important per crear vincles és parlar, explicar-se, expressar-se, dir-se les opinions del què es pensa i el que se sent.
Vaja preguntetes...
1. No ho sé, pens amb l'experiència que conec jo diria que sí és possible: jo personalment he transformat sense voler una passió amb simpatia espiritual, però el cert és que han hagut de passar molts d'anys de separació i noves experiències.
2.No necessariament.
3.M'ho he preguntat tota la vida
4.Ens han ensenyat que sí, però, a vegades, parlant d'instints, el pitjor que pot passar es que hi deixis actuar a la raó.
5.Aquesta pregunta no l'entenc...dic jo que l'enamorament sols es pot esgotar si s'esgota la simpatia espiritual i/o l'atracció física, no? per tant la resposta seria si, però no els dos alhora. També pens que es pot acabar l'atracció física però que la simpatia espiritual continui i llavors això mantengui viu l'enamorament o l'amor, que no és el mateix, clar...
Vaja, vaja, estic jo per pensar avui totes aquestes coses...
ei, que no era pas un examen tipus test eh? Però estic encantada amb les vostres respostes, moltes gràcies.
Alberich, 1.empipiricat no es pot fer cap comprovació. 2.sóc l’excepció que confirma la cosa. 3.deuen ser taquicàrdies doncs. 4.els baixos no eh! 5.si, sempre en queda alguna cosa, ni pitjor ni millor, diferent.
Clídice, m'agafes a contrapeu, a contrallum, a contrarellotge o a contracor, ara no et "pillu" això de la por.
Filadora, la simpatia espiritual és la connexió que tenim amb l'altre a nivell emocional.
1.És cert que la passió ho posa tot en moviment. 3.O sigui ens deixem portar pel cor doncs. 5.Hi estic bàsicament d'acord, però a segons quines edats l'enamorament no creus que es pot "controlar" una mica?
D'acord altre cop, s'ha de fer l'esforç.
Vida, tens raó, a mi també m'ha passat, però la parella deixa de ser parella sentimental. 4.allò que diuen, que la primera pensada sempre és la bona, això és l'instint, podríem dir? 5.Bé, crec que l'enamorament té data de caducitat, dura uns anys a tot estirar, el que queda desprès és el que si ho treballes et pot durar tota la vida, una altra cosa és que trobis a faltar quelcom.
Suposo que tothom s'enamora diferent, però jo penso:
-si pots controlar l'amor, és que no és amor.
com també sempre he pensat:
-si dubtes si estimes, és que no estimes.
Gràcies per la definició de simpatia espiritual, però la paraula "connexió" té tela, un altre dia en parlem. Per cert, com és algú que és "com una alga"?? A veure si em fas veure la llum i puc anar pel món dient: "ets com una alga!" ja ja ja!
hahah, Filadora, m'has fet riure ;), he tret el comentari "alga" doncs algú es podria sentir ofès en identificar-s'hi. Les algues son quasi estàtiques, es mouen poc, es deixen portar pels corrents del mar....no cal anar pel mon (al menys el terrestre) "de esta guisa"
Publica un comentari a l'entrada