-"La raó per la qual un univers paral·lel és possible és perquè tot està fet d'àtoms i dins del àtoms hi ha electrons.
Un electró pot estar a dos llocs diferents (aquí, però també allà), és a dir, el mateix electró en llocs diferents, al mateix temps.
Si un electró pot estar a dos llocs, llavors els àtoms també poden, i com tot està format per àtoms, tot pot estar a dos llocs a l'hora.
Així que la veritable pregunta és:
Que estem fent tu i jo en aquell altre lloc?"
La conversa era versemblant, li agradava pensar que podia tenir una altra vida, paral·lela, se la feia a seva mida i hi afegia els detalls que li mancaven en aquesta, de vegades també ho feia a l'inrevés. Somiava desperta.
3 comentaris:
Això mateix em pregunto jo molts de cops...
Plantejat així sona molt positiu pensar en tenir una vida paral·lela, una bona forma per descobrir veritablement què coi volem en aquesta. No deixis de somniar! Jo no ho faig mai! :)
Vida, veig que no sóc l'única
Filadora, de vegades somiar ens fa ser més realistes i copsar més el present, encara que sembli una contradicció
Publica un comentari a l'entrada