dijous, 23 de desembre de 2010

Una tarda amb Wiesenthal a Wimbledon







 Tots els jocs i esports que avui es fan amb una pilota, van néixer, segons sembla, del costum que tenien els antics guerrers d’entretenir-se, desprès de les batalles, amb els caps de les víctimes. Així es va originar també aquest esport de cavallers que anomenen lawn-tennis.
Però el precedent més directe del tennis es troba en el jeu de paume, antic joc francès de pilota, etimològicament, tennis sembla derivar del crit que feien els jugadors per anunciar la sacada (tennez, teniu!).

Qui vulgui jugar al tennis, doncs ha de començar pronunciant malament el francès. Per dir empat (à deux le jeux) diuen deuce. I com el cero sembla un ou diuen love (l’oeuf, mal pronunciat).



Els anglesos són així, quan s’aristocratitzen parlen....., a la seva manera, el francès...
A la vedella, per exemple, l’anomenen calf, mentre pastura pels camps; però quan la cuinen li diuen veal  (del francès veau). Fan el mateix amb el be (sheep) que es converteix en mutton, desprès de rostit; o amb el bou (ox), beef quan el tenen al plat.

La manera de parlar l’idioma exerceix un paper molt important en una societat tan classista com la britànica. S’ha d’aspirar be la H per què es noti que vens d’una bona escola.

Hi ha moltes coses que no han canviat a Anglaterra des de l'edat mitjana, els sastres encara prenen les mesures en  inches, com si estigueren fent la cuirassa de Ricard cor de Lleó.

El tennis té una avantatge sobre altres esports: obliga a estar en silenci absolut. Aquest és probablement el secret del seu èxit entre la classe acomodada anglesa. Els anglesos són esquerps i tenen una resposta prefabricada per totes les preguntes. La mania de parlar inútilment l’anomenen speech maladie.

Els anglesos estimen el seu passat i estan orgullosos de ser com són, tot ho converteixen en llegenda, el tennis, el te, el bridge i el vals lent, però per tal de que les coses s'hi tornin, en llegenda,  primer cal conservar-les......., han escrit moltes comèdies angleses amb aquests tòpics.


2 comentaris:

Clidice ha dit...

No ho puc evitar, m'agraden els anglesos. Sobretot perquè exerceixen com a tals sense complexes. Bon solstici!

wanderlust ha dit...

aaai, els anglesos...., falti!