dimarts, 7 de desembre de 2010

Hama, un nen





Una vegada vaig ser un nen 
que desitjava altres mons.
Però he deixat de ser un nen 
perquè he conegut la por,
he après a odiar.... 
Quant tràgica és llavors la joventut
que viu amb els enemics, 
amb les cordes de la forca.
No obstant això, encara crec 
que avui estic dormint, 
i que em despertaré
nen una altra vegada, i 
començaré a riure i jugar.


(Poema escrit en un tros de paper per un nen de 14 anys, en Hama Herchenberg, que va morir al camp de concentració d’Auschwitz el 18 de desembre de 1943).

3 comentaris:

Filadora ha dit...

Que trist.

Lale Mur. ha dit...

Els nens deixen de ser nens al moment que veuen la violència, sigui durant la guerra o a casa.

Quants nens van morir a Auschwitz, i quants continuen morint avui en dia al món injust i ple de guerres!!!! Quan terminarà la injustícia, em pregunto. Mai, si continuï la luxúria de l'ésser humà per tenir el control a aquest món.
gràcies per compartir aquest poema amb nosaltres.

wanderlust ha dit...

No oblidarem mai tots els genocidis comesos, el nostre record és la seva vergonya.