Una vegada vaig ser un nen que desitjava altres mons.
Però he deixat de ser un nen
Però he deixat de ser un nen
perquè he conegut la por,
he après a odiar....
he après a odiar....
Quant tràgica és llavors la joventut
que viu amb els enemics,
amb les cordes de la forca.
No obstant això, encara crec
No obstant això, encara crec
que avui estic dormint,
i que em despertaré
nen una altra vegada, i
nen una altra vegada, i
començaré a riure i jugar.
(Poema escrit en un tros de paper per un nen de 14 anys, en Hama Herchenberg, que va morir al camp de concentració d’Auschwitz el 18 de desembre de 1943).
3 comentaris:
Que trist.
Els nens deixen de ser nens al moment que veuen la violència, sigui durant la guerra o a casa.
Quants nens van morir a Auschwitz, i quants continuen morint avui en dia al món injust i ple de guerres!!!! Quan terminarà la injustícia, em pregunto. Mai, si continuï la luxúria de l'ésser humà per tenir el control a aquest món.
gràcies per compartir aquest poema amb nosaltres.
No oblidarem mai tots els genocidis comesos, el nostre record és la seva vergonya.
Publica un comentari a l'entrada