dimecres, 1 de desembre del 2010

El llegat del Barça




Impressiona que hi hagi algú com en Pep Guardiola dins del mon del futbol que sembla que cada vegada que parli faci poesia, acostumats si més no a escoltar els típics tòpics en les respostes d’aquest col·lectiu.
És gratificant veure com s’esplaia  i embasta les paraules.

El que més em va emocionar del clàssic va ser el seu diàleg amb els periodistes esportius en acabar el partit (altrament anomenada roda de premsa), i és que és molt bonic veure com algú se’n recorda dels seus mestres i amics i sentir com n’està d’orgullós del llegat del Barça del qual ell en forma part.

L’essència de l’esport és aquesta:

“Van ser Johan (Cruyff) i Charly (Rexach) els primers a obrir aquest camí, la nostra filosofia de joc i els que venim darrere intentem no trair-los. Aquesta és la victòria de tots, dels de fa 15, 20 anys, de tota la gent que ha participat en aquest procés.

No podem trobar un equip en tot el mon que cregui tant en la gent de casa i on hi capiguem tots; és un procés de tanta gent...és una victòria global, una victòria on hi ha participat molta gent, des de presidents i entrenadors antics, d’scoutings*, la gent que va a veure els jugadors, a trobar el Xavi de petit, a trobar l’Iniesta de petit.... És el que més satisfacció ens dona, ens omple de joia, és la forma de jugar d’una generació de jugadors”.


*Persona que es contractada per observar i informar sobre les estratègies i els jugadors d’equips rivals.

5 comentaris:

Clidice ha dit...

Si noia, tot i que sembla que allà per la "meseta" ho consideren, tot plegat poc elegant. Serà que és molt difícil arribar al nivell de politesse d'un Sergio Ramos, per exemple.

I com els cou! ;)

Filadora ha dit...

M'agrada el Pep perquè és molt senzill. És molt humil. Té el cap molt ben posat. És una joia vaja!

wanderlust ha dit...

ai Clídice, els de la meseta són molt difícils d’acontentar...això d'estar envoltats de muntanyes els fa tenir les idees molt reconcentrades i la ment molt recargolada...allà tots aïllats, els hi sembla que tenen el milloret, com que no veuen res mes...., nosaltres pugem dalt d'una escala i en un dia clar podem veure els caps dels nostres veïns francesos, italians, portuguesos..., no ens mirem tant el mèlic perquè tenim unes vistes privilegiades i això al menys ens distreu.

Filadora, però jo l'he vist primer eh?!

Alberich ha dit...

Hi ha unes quantes perles que ja circulen per la xarxa:
• Males llengües diuen que el Sergio Ramos es va treure el carnet d’identitat a la tercera vegada.
• Vosaltres vareu veure el partit? És que el Madrid no el va arribar a veure...
Apa, visca el Barça!

wanderlust ha dit...

hahah, Alberich, perles cultivades.
El Barça els hi va fer un màster de franc, no es poden queixar tu, que això val uns quants euros.