Compromís a l'Edat Mitjana

Tal i com li deia a una companya blogaira, sóc dona i en tant que dona, turmentada, busco coses que encara no he trobat, sóc tossuda, contestatària, rara, inconformista, contradictòria, irònica, amb un sentit de l'humor contagiós , un xic calimero. (si algú té "repe" alguna closca d'ou de la mida del meu cap li canvio), en constant transformació, optimista, sentimental, sociable, incondicional dels que m'estimo.

Tot això potser és condició humana i no només exclusiu de la condició femenina podríeu dir, però alguna culpa tindrà aquest invent de societat patriarcal, masclista, (que fa consumir les dones productes vergonyosos alienant-les de la seva pròpia realitat fent-les sentir constantment culpables de ser i sentir) que algú ens va vendre i nosaltres ho compràrem perquè d'alguna manera aquest patró estigui tan estès dins del nostre gènere.

Si jo hagués viscut fa moooooolts anys, potser ho hauria fet en un beguinatge,  m'escau, pel meu caràcter abans esmentat i per un tou de coses més que se'm queden al pap que algun altre dia buidaré.

Les beguines eren una associació de dones cristianes laiques, contemplatives i actives, que van dedicar la seva vida a la defensa dels desemparats, malalts, dones, nens i ancians.

Treballaven per mantenir-se i eren lliures de deixar l'associació en qualsevol moment  quan no volien compartir les regles de la comunitat.

Va ser així com va néixer el primer moviment d'emancipació femenina que existirà a Europa, perquè donava aixopluc a les dones independents que volien apartar-se  de les servituds del matrimoni o del bordell.
Neix a les darreries del segle XII en un àmbit geogràfic concret, Flandes –Brabant– Renània;  van viure a la Baixa Edat Mitjana, els turbulents temps de crisi i canvis, de caos general i llibertat personal, on l'espiritual i intel·lectual encara s'invocaven junts i La Bíblia i Plató trobaven els mateixos interlocutors.

En aquest ambient bulliciós i caòtic, les beguines, solteres, casades, vídues, soles o en grup, alienes a tota autoritat, van viure lliures, actives i solidàries, amb una intel·ligent coherència, amb humana dignitat, "entre amigues molt estimades "i sense cap mena de jerarquia.

El moviment  es va estendre per Catalunya, França, Holanda, Romania i Baviera.

Eren vistes com "mestres de vida" i causaren l'admiració i la sorpresa dels seus contemporanis.
Potser per això i per la seva erudició, despertaran el recel del poder d'una església bel·ligerant i cruel en la seva lluita per aconseguir el monopoli del Diví, i, malauradament, també de l'humà. El papa Climent V, en el Concili de Viena, en decretar que: "la seva manera de viure ha de ser prohibida definitivament i exclosa de l'Església de Déu ". 

Se'ls retraurà viure fora de l'església, viure juntes, les seves robes, els seus oficis..., triar. Les beguines encarnen una de les experiències de vida femenina més lliure de la història, van viure amb una total independència del control masculí –familiar i/o eclesiàstic-.
Generen quelcom nou i, en conseqüència, no previst en la cultura de l’època. Original, perquè elles en són l’origen.

Com escriptores, van trobar l'obstacle de ser laiques i dones alhora. La seva brillant tasca intel·lectual comença ara a ser coneguda.

Resclusatge, beguinatge o beateri són alguns dels noms que designen aquest espai material en què habiten les beguines o rescluses (amb tots dos noms són conegudes aquestes dones a Catalunya) i que pot adoptar formes i dimensions diverses, ja que pot tractar-se d’una cel·la, una casa, un conjunt de cases o una autèntica ciutat dins de la ciutat, com ara els grans beguinatges flamencs, declarats Patrimoni de la Humanitat l’any 1998.

Un espai de transgressió als límits imposats a les dones, no mediatitzat per cap tipus de dependència ni subordinació, en el qual actuen com a agents generadors d’unes formes noves i pròpies de relació i d’una autoritat femenina. Un espai que esdevé simbòlic en erigir-se com a punt de referència, com a model, en definitiva, per a altres dones.

Suportaria ara la nostra societat aquest espai on només les dones  en tenen el control absolut?, les subvencionarien els governs de torn com ara ho fan amb l'església catòlica?, que faria doncs la "pseudosecta" en veure que tenen competència?