dimecres, 24 de novembre de 2010

Potser ha arribat el moment



Diuen que per escriure bé s'ha d'haver llegit molt, n'és condició si ne qua non,  jo no sé si malgrat ser "una lletra ferida" me'n sortiré.
Feia temps que volia abocar tot el que em rondava pel cap i ara crec ha arribat el moment.

Potser la meva condició d'atea empedreïda m'ha fet triar el nom del blog, qüestions confessables, no per les qüestions, sinó pel fet de ser confessables, com que mai de la meva vida no entraré  en un confessionari real, d'aquells on t'has d'agenollar  davant d'una finestreta amb una reixa tipus burka on a l'altra banda amagat a la foscor hi ha un mossèn amb casulla (la qual va canviant de color segons l'època de l'any), em confessaré davant de tots vostès; ho faré amb contrició i totes les vegades que faci falta per redimir la meva ànima; això si, els hi demano siguin magnànims i indulgents amb els meus desvaris.

14 comentaris:

Clidice ha dit...

Bé, del Montserratí eh? i atea practicant ^^ Ben nascuda a la blogosfera :)

sargantana ha dit...

dons si..benvinguda

per el primer post..un pare nostre i tres avemaries

petons de sargantana

wanderlust ha dit...

Moltes gràcies Clídice i Sargantana; a veure si em dura la cosa, doncs no soc massa constant

sargantana ha dit...

pero aixo...enganxa amiga meva
jajajaj
fins aviat!!

josepmanel ha dit...

Benvinguda i per molts anys.

wanderlust ha dit...

I que vostè ho vegi Josep Manel

Puigmalet ha dit...

Preciosa capçalera. Sort amb la blocosa! vigila que enganxa.

Eulàlia Mesalles ha dit...

Començarem a seguir-te... de moment, pinta bé ;)

wanderlust ha dit...

Moltes gràcies Puigmalet, és Montserrat des de l'avió, la muntanya més maca del mon mundial; per cert, ja m'han avisat de l'enganxada ja ;)

Gràcies a tu també Eulàlia, m'agradaria dedicar-m'hi a estones...., haure de jugar amb el meu temps i enganyar-lo una mica.

Filadora ha dit...

M'agrada el nom per fàcil: Wanderlust. :)


Wanderlust, et llegeixo: "Potser la meva condició d'atea empedreïda m'ha fet triar el nom del blog, qüestions confessables, no per les qüestions, sinó pel fet de ser confessables". M'ha fet gràcia perquè el verb "confessar" no només té el significat relgiós.
He buscat al Gran diccionari de la llengua catalana la paraula confessar i encara he quedat més parada. T'ho enganxo:


1) confessar: Reconèixer o declarar (els pecats propis) voluntàriament
a un sacerdot a fi de rebre l'absolució.

2) confessar: Declarar públicament, proclamar (les creences pròpies).

3) confessar: Reconèixer o declarar (un acte, una idea,
un sentiment, especialment secrets).

4) confessar: Oir de confessió, administrar el sagrament de la penitència.


I se m'acudeixen 2 preguntes:

1. El "teu confessar" a quina de les quatre accepcions s'assembla més?

2. No t'estranyes (al igual que m'he estranyat jo quan ho he llegit) que confessar en el sentit religiós s'utilitzi tant pel qui es confessa com pel qui confessa?
No trobes que a algú se li ha anat la bola? En el fons el mossén és un intermediari i només escolta, no és Déu qui ens ha de confessar (com a mínim als creients)?

Salut!

wanderlust ha dit...

Filadora, Deu vos guard o no....gràcies pel teu comentari.

Sóc dona i en tant que dona, turmentada.
Sóc menyspreada per la societat patriarcal, tinc una edat, no tinc cap creença religiosa ni perro que me ladre, pobreta de mi, així que m’he fet un confessionari virtual a mida.
A més, per tradició judeocristiana que portem a l’adn tots de tant en tant ens posem l’alçacoll i exercim la bonica tasca reservada als mossens amb amics i parents, això si, els no creients li llevem la connotació religiosa i no imposem cap penitència, de vegades algun consell, però res més.
Sempre he trobat que els que es poden deslliurar de tots els seus dimonis abocant el seu rotllo al”propietari” de la parròquia del barri tenen molta sort, ells s’ho creuen, els alleugera i sí que tenen molt clar que l’intermediari és aquell senyor que els escolta.

El qui és catòlic, entenc que ha de jugar amb les regles del catolicisme, acceptar el mossèn com a intermediari n’és una, altra cosa són els cristians que poden passar olímpicament de la pseudosecta i implorar directament la misericòrdia de Déu.

No em veig amb cor doncs de triar cap de les definicions que m’has proposat, pels que fem ús de la blogosfera com a teràpia, encara no està inventada (proposo i introdueixo la paraula “bloguiatria” dins de la definició de confessar: fer ús de la bloguiatria per confessar-se als col•legues blogaires de tota mena de desvaris i misèries).

Wanderlust: http://en.wikipedia.org/wiki/Wanderlust

Filadora ve de filar prim? (m’encanta)

Filadora ha dit...

M'agrades Wanderlust!

wanderlust ha dit...

Filadora, el sentiment és mutu :)

Filadora ha dit...

:)