dijous, 25 de novembre de 2010

Lou Andreas-Salomé









Tot fullejant pàgines d’internet, m’he trobat amb aquest esclat de fermesa:



Gosi, gosi... gosi tot!!
No tingui necessitat de res!
No intenti adequar la seva vida a models,
ni vulgui vostè encara ser un model per a ningú.
Cregui: la vida li donarà miques presents.
Si vostè vol una vida, aprengui... a robar-la!
Gosi, gosi tot! Sigui en la vida el que vostè és, esdevingui el que esdevenir.
No defensi cap principi, però alguna cosa de molt més meravellós:
alguna cosa que està en nosaltres i que crema com el foc de la vida!!
    Lou-Salomé



M’ha sobtat perquè està datat a mitjans del 1800 i sobretot perquè ho va escriure una dona, la Lou Andreas-Salomé, que amb més de 200 obres entre novel·les, assajos i articles va estar sempre compromesa amb els seus ideals i va saber mantenir la seva identitat i independència en uns temps que no li eren gens favorables.

No coneixia l'autora, però després de veure el seu posat i la seva mirada ho he comprès tot; el que em costa més d’entendre és com després d’estar emocional i físicament involucrats amb aquest tros de dona, els senyors Freud i Nietzsche no sabessin extreure’n alguna lliçó més profunda del gènere femení, doncs el seus llegats no fan justícia a les dones compromeses, valentes, emprenedores que existiren, existeixen  i existiran, encara que de vegades semblin fer-ho un mica fora del seu temps.

2 comentaris:

Clidice ha dit...

Potser perquè, per a ells, la qüestió femenina es reduïa a l'àmbit domèstic i, segons encara creuen molts avui, allò domèstic representa allò sentimental, primari, res a veure amb els pensaments elevats, dels quals semblen estar proveïts els mascles de l'espècie. Una troballa magnífica, gràcies :)

wanderlust ha dit...

Si, Clídice, allò que diuen "en casa y con la pata quebra"...oi?
Ah, i de res, jo l'he trobada després de llegir al Mauricio Wiesenthal.