En renglera vingueren,
en renglera han marxat,
deixant-nos el desig de generositat
i llum per tot l'any.
avui he sentit la noticia de que a Haiti encara hi ha més d'un milió de persones sense un sostre...cap allà haurien d'haver anat els mags :(
dijous, 6 de gener del 2011
dimecres, 5 de gener del 2011
Ex-fumadora a voltes o fumadora a temps parcial
Més d'un i d'una va passar la nit de cap d'any fumant-se tot el que trobava (com la de la foto), ben aixoplugadet dins del local de torn, pensant en el dia de desprès i l'entrada en vigor de la llei del tabac.
Ara sóc fumadora, però també he estat ex-fumadora, i penso tornar a ser-ho d'aquí a ben poc. La meva relació amb el tabac és aquesta, d'amor-odi, com no podia ser altra.
Estic totalment d'acord amb la llei antitabac, si per mi fos ja hauria estat aplicada fa temps. A mi tampoc m'agrada estar envoltada de fum. A casa no fumo, surto a la terrassa i em pelo de fred a l'hivern i em foto de calor a l'estiu.
A tots els que es queixen tant de la prohibició se'ls ha de dir que... tot això que heu tingut!, doncs hauria d'haver estat aplicada ben al principi, quan gairebé tota Europa ho va fer i aquí es van dedicar a marejar la perdiu perquè quatre restauradors es van queixar i van plorar esgrimint el tema peles i/o consegüent ensorrament del seu negoci.
Quina llàstima, ningú no considera que la salut també es pot ensorrar..., ai, calla que és la dels demés, i no importa un carall!
"Cuando veas las barbas de tu vecino pelar, pon las tuyas a remojar"
Que passa, que ara la gent no anirà a prendre's un cafè al bar del barri o deixarà de sortir a sopar amb els amics?, que passa, que ningú no sortirà de farra a les discos perquè no es pot fumar? per l'amor del Déu que vulgueu! això no s'ho creu ni el fumador més recalcitrat...doncs bé, el govern llavors va "tragar"....però fins aquí hem arribat i no passa res.
Abans, fa un munt de temps, es podia fumar als cines, al corte inglès,al metro, als avions, jo ho he fet, i ara ja no; oi que ens hem aguantat i és ben normal veure aquests espais sense fum? doncs no hi veig la diferència pel que fa a tots els altres. Fa moooolt de temps els metges et rebien amb una cigarreta als llavis, això va passar a la història igual que passarà tot aquest enrenou que no porta en lloc.
Per això m'he vist obligada a fer aquest post, sí, obligada, perquè malgrat que totes les opinions són respectables...., aquestes, les dels fumadors incomodats, ratllen el ridícul i la més dura intolerància.
Com deia en un acudit en Forges:
Que mai llegeixin els diaris, miren la tele, han sortit de casa seva o han vist reportatges d'altres llocs del mon on les lleis antitabac fa "segles" que s'apliquen?
A l'any 2002 vaig anar a visitar a una amiga i vaig ballar sense fum en les discoteques de San Francisco i menjar sense fum a tot arreu, els fumadors ens trobàvem a fora, al carrer, i a l'any 1993 caminar pels carrers de Nova York fumant era tot un repte, doncs et podies sentir a dir el nom del porc, en anglès clar, the name of the pork (fuck you and your fucking cigarette). Em vaig donar per al·ludida. Allà ja havien començat les campanyes en contra del fum.
Per què els fumadors catalans hem de ser diferents? Per què som més macos?,
eoooooo!!!! senyors i senyores, que estem parlant de salut!!, la dels demés..., clar!, un mateix ja se la cuida com pot o com vol..., o no!
Fumem però no FOTEM els demès, casumcoi, que portem molts anys fent-ho i aquesta gent han tingut molta paciència...no crec que dels fumadors, poguessin dir el mateix.
Fumem però no FOTEM els demès, casumcoi, que portem molts anys fent-ho i aquesta gent han tingut molta paciència...no crec que dels fumadors, poguessin dir el mateix.
Disculpeu però..., estic empipada amb tanta collonada!!
dimarts, 4 de gener del 2011
Tot recordant l'exposició "Impressions" de Yoko Ono a la Virreina l'any 2002, he anat saltant d'una obra a l'altra
Entres i et trobes una escala de mà blanca, set graons, posada al bell mig de la fosca sala, sobre una tarima d'uns deu centímetres, resplendentment il·luminada. No hi ha res més.
T'hi atanses. Alguna cosa penja d'un plafó de vidre emmarcat situat damunt l'escala, al sostre.
Una lupa.
Puges per arribar-hi.
Un cop dalt l'agafes, enfoques, sembla que s'hi pot llegir alguna cosa,
com un sospir:
Respires alleugerit. No hi ha res més reconfortant que un missatge positiu després d'un petit "esforç".
©YOKO ONO
A partir d'aquí..... optimisme.
Una SENSACIÓ fantàstica roman dins teu.
Això és ART.
Si més no, per mi.
SOM-HI
(Artistes insufladors de paranoies sornegueres)
David Byrne (cantant de Talking Heads)
Elmgreen & Dragset
suggereixen noves formes pel cos humà, “Supermodels”, i ens fan doblement conscients que aquestes noves formes proposades són alhora iròniques, ideals, purament artificials. Agafen objectes i els converteixen en models, dissenyant roba que encaixi en les proporcions biomòrfiques. És una critica a l'ideal de bellesa, que sovint està molt allunyada de la realitat.
Amb aquesta obra, "Skip Conversions"
diumenge, 2 de gener del 2011
Departament Federal d'Objectes Inútils
La cosa perduda
Shaun Tan
Tant de bo existís algú capaç d'arxivar els nostres mals rotllos en un lloc ben llunyà, que no sigui prop dels cervells, allà on s'allotjen els sentiments i pensaments. I així poder-hi accedir només quan el propietari de l'"artefacte molest d'origen més o menys des/conegut" ho consideri oportú, per desprès, i prèvia superació del problema, poder-lo mostrar a les amistats com qui ensenya una foto en tornar de les vacances sense que hagi causat cap trauma ni obcecació. Jo pagaria de bona gana.
Avui dia ens sembla impensable poder deixar de banda tot el que ens amoïna, sense que ens afecti massa. A no ser que te'n vagis a fer meditació budista o "lamista" a un temple o amagat en un coi de cel·la, cosa que a mi no em fa gaire il·lusió, doncs sóc xerraire i sociable de mena.
Malgrat tot, diuen que les experiències, i millor si són negatives, ens enforteixen, jo dic, saps què?... no cal, jo prefereixo les positives, a poder triar!.
La tradició judeocristinana ens ha fet molt mal, no cal patir per enfortir l'ànima ni l'esperit, trobo que la meva està més contenta que un gínjol quan les coses em van bé i tot està en sincronia a la meva vida.
dimecres, 29 de desembre del 2010
dissabte, 25 de desembre del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)