La vida és com una cursa però sense el com

 

“It is better to look ahead and prepare than to look back and regret.”  

Jackie Joyner-Kersee  

Cert tòpic

Algú em va dir l'altre dia que qui té gat també sol tenir cactus i si això és un tòpic en el cas d'aquella noia és cert.

Té un gat (Felis silvestris –ara caic en el nom del gat d’en Piolí), i el balco ple de cactus.

Aquella noia m'explica, tot esmorzant, que "el gat mossega, no esgarrapa, es curiós, et fot queixalada directament perquè no vol que li tallis les ungles, els cactus punxen amb tota la mala llet que els hi és possible perquè no volen que els canviïs de test........

com dimoni fas entendre a un gat la qüestió unguial i a un cactus la cosa de que la seva subsistència depèn directament de la mida del recipient on està plantat?

Encara no he trobat la resposta però diuen que va bé parlar a les plantes, creixen més fortes, bla, bla, bla (recordeu al Padre Mundina, que va ser el precursor de la teoria “háblale a tu ficus, las plantas te oyen”?)

Jo no m’he plantejat mai dialogar amb els meus cactus per veure si arribem  a un consens pel canvi de “vivenda”, i amb el gat..., la veritat és que se li en fum el que li diguis, no és gens receptiu als meus consells , així que he decidit tirar pel dret.

Els temes ungles i substrat no és negociable, però clar, entre mossos i esgarrinxades tinc complex d’Eduard Manstisores, aquell pobret que es passejava amb tota la carona marcada amb petits talls.

Al final hauré de quadrar els vegetals i animal que tinc a casa i amb bones paraules intentar que deposin l’actitud hostil, les meves mans m’ho agrairan. Ara, la meva salut mental ja no n’estic tan segura".

Darrera master class de l'enginy *

L’Alaska (Olvido Gara) i el seu company artístic de tota la vida en Nacho Canut, que formen el grup Fangoria,  podrien plantejar-se  de donar alguna  classe magistral a tots aquells i aquelles (no donaré noms, doncs en tenim el cervells més que plens) que només ploren perquè  la descàrrega il·legal de música és el papus universal i no es poden guanyar millor les garrofes..... ("correm un –es-túpid vel"), doncs be,

no se si heu vist la passada que s’han muntat en el seu darrer treball, "El paso trascendental del Vodevil a la Astracanada” en l’edició super deluxe, però és digne de veure-ho i escoltar-ho . Aquest format especial amb 3 cd’s i 1 dvd + llibret + pòster inclou només per a la primera edició un dvd de regal  “Entre bambalinas” amb el making of del disc (més de dues hores de durada) .

 

Així que ja sabeu artistes pops-rocks, contra la pirateria, els youtubes, els emules i  il·legalitats varies més concerts en directe i més imaginació a l’hora de comercialitzar el producte en qüestió, que ara ve nadal i la gent està ansiosa per sortir i gastar-se els quartos.

 

 

 

*La paraula "enginy" té  un origen molt  antic, en última instància, es deriva del llatí “Ingenium” (c. 1250), que significa "capacitat innata, sobretot en capacitat mental, de la que en deriva una inventiva intel·ligent."

 

Cyberdog de Londres

Una de les meves botigues preferides a Londres és  Cyberdog, en ple mercat de Candem, al barri que porta el mateix nom.

La música trance tronadora ens dona la benvinguda des de força lluny, dins s’hi barregen la bogeria més desenfrenada, l’estètica punk dels seus dependents i l’estil futurista de les seves peces de roba, calçat i complements.

Si teniu l'oportunitat d’acostar-vos-hi no en sortireu decebuts.

Encara dona

Ploraves llàgrimes d’angoixa,

espurnes feixugues,

crits ofegats en el silenci

i ningú no et sentia.

Volies allargar la mà

i sentir el seu contacte,

saliva i fel,

glopades de desesperança i rebuig,

repugnància de ser qui ets.

Esquinçat el teu interior

no et queda res,

com desentendre’t  de la teva pròpia existència

que s’esmicola?

I a l’endemà

llevar-te,

preguntant-te com continuar existint,

tot desitjant que se n'adoni

de la teva presència,

encara dona,

encara que llàgrima,

a la llum del dia, encara valenta.

Lou Andreas-Salomé

Tot fullejant pàgines d’internet, m’he trobat amb aquest esclat de fermesa:

Gosi, gosi... gosi tot!!

No tingui necessitat de res!
No intenti adequar la seva vida a models,
ni vulgui vostè encara ser un model per a ningú.
Cregui: la vida li donarà miques presents.
Si vostè vol una vida, aprengui... a robar-la!
Gosi, gosi tot! Sigui en la vida el que vostè és, esdevingui el que esdevenir.
No defensi cap principi, però alguna cosa de molt més meravellós:
alguna cosa que està en nosaltres i que crema com el foc de la vida!!

—    Lou-Salomé

M’ha sobtat perquè està datat a mitjans del 1800 i sobretot perquè ho va escriure una dona, la Lou Andreas-Salomé, que amb més de 200 obres entre novel·les, assajos i articles va estar sempre compromesa amb els seus ideals i va saber mantenir la seva identitat i independència en uns temps que no li eren gens favorables.

No coneixia l'autora, però després de veure el seu posat i la seva mirada ho he comprès tot; el que em costa més d’entendre és com després d’estar emocional i físicament involucrats amb aquest tros de dona, els senyors Freud i Nietzsche no sabessin extreure’n alguna lliçó més profunda del gènere femení, doncs el seus llegats no fan justícia a les dones compromeses, valentes, emprenedores que existiren, existeixen  i existiran, encara que de vegades semblin fer-ho un mica fora del seu temps.

Potser ha arribat el moment

Diuen que per escriure bé s'ha d'haver llegit molt, n'és condició si ne qua non,  jo no sé si malgrat ser "una lletra ferida" me'n sortiré.

Feia temps que volia abocar tot el que em rondava pel cap i ara crec ha arribat el moment.

Potser la meva condició d'atea empedreïda m'ha fet triar el nom del blog, qüestions confessables, no per les qüestions, sinó pel fet de ser confessables, com que mai de la meva vida no entraré  en un confessionari real, d'aquells on t'has d'agenollar  davant d'una finestreta amb una reixa tipus burka on a l'altra banda amagat a la foscor hi ha un mossèn amb casulla (la qual va canviant de color segons l'època de l'any), em confessaré davant de tots vostès; ho faré amb contrició i totes les vegades que faci falta per redimir la meva ànima; això si, els hi demano siguin magnànims i indulgents amb els meus desvaris.