Els millors desitjos

 Entreu doncs a ca meva,

fora flocs d'argent,

mirallets d'alegria

dins llurs cors d'infant.

House in the snow in a silver shower

Hundertwasser

Perdoneu, però algú ho havia de dir

Avui ha arribat el temut dia que el CUTRELOT entra per la porta de casa previ aparcament de la grua o el tràiler corresponent, perquè no hi ha persona humana que suporti el pes de tanta lletjor feta embolcall.

Aquestes capses són la cosa més espantosa, vermells i verds cridaners amb motius nadalencs d'allò més tronat i sense cap sentit del disseny.....

........però el que hi surt de dins encara és més horripilant:

Secció menjar:

Setas de primera Don Celorrio, compre y compare S.A. (producto de China): Us ho prometo, aquí en teniu la prova:

Melocotón entero en almibar de la mateixa marca i lloc que abans!

Turrón de coco, Picó

Turrón jijona, Antiu Xixona

Napolitanas al sabor de lo tradicional La Confietra (quin és el tradicional?, les napolitanes només en tenen un de sabor no?, el de sempre...doncs això de "el tradicional" és redundant)

Torta turrón de guirlache con ajonjoli, Picó (ai Déu meu, que coi és l'ajonjoli?)

Corazones de canela, productos Gamilo, Gomito, Gamito o jo que se

Surtido tradicional del Gameto d'abans

Sobrasada iberica curada Cuyar (una rodaja -no sigui cas-), ah!, con abre fàcil (no sigui cas)

Chorizo bellota Guillen, no un no, DOS (per quèèèè?)

Trufas de Zahor

Pasas sultanas, Sekitos

Oblea recubierta de chocolate, La Senia

Secció begudes: (ja perdonareu la meva ignorància si poso noms abans de denominació o la classe, etc, però de vins no n'entenc un borrall, he copiat l'ordre en que està l'etiqueta)

Rosado semiseco Castell de l'Ordal

Tempranillo Señorio de los Llanos Valdepeñas (en ma vida!)

Tinto Marqués de Sarasate Navarra . Un altre d'igual però en rosado

Castillo de Olite Viura Navarra

UN cava, NOMES UN!!! brut Conde de Caralt

chivas regal 12

En veure tot aquest bé de Déu, he pensat que vull conservar les meves papil·les gustatives d'una peça, i no fotre-me-les enlaire...., cada any ho penso...., i és que no tenen remei....tota aquesta colla de generosos!

Ai, que quasi me'n oblido..., de dins ha sortit una andròmina que encara no se que coi és ni el perquè;.... és una endevinallaaaa, ens volen entretenir, en lloc de posar uns sudokus que ja sabem el que és i com es fan ens posen aquest engendro que espero i desitjo que ningú vulgui conservar doncs juro que li tornaré a enviar al fabricant del supercutrelot (sí, ara ja ha pujat de categoria)...no és una amenaça, que hi ha l'adreça!!

És una safata, no!, és un petjapapers, o potser..., és un ós!..., sí, això ja ho veig, un ós amb una urpa, de vidre, opac...però perquè dimonis ho han posat això aquí dins, si no fa ni Nadal ni res..., deuen ser els Reis..., sí home!!! i que més....Ja PROU, és una cagarada, sense cap sentit..... va!, anem a veure en Mas que l'estan fent President de la Generalitat i deixem-nos aquest tros de...., jo que sé de que!

Emprenyada com una mona me'n he anat a veure la tele. 

Però encara hi donava voltes...., a més, no hi ha cap producte etiquetat en català..., vergonyós...., potser en Mas i Ciu ho arreglaran...., qui ho sap,....diu que ens traurà lo dels 80km......

Una tarda amb Wiesenthal a Wimbledon

 Tots els jocs i esports que avui es fan amb una pilota, van néixer, segons sembla, del costum que tenien els antics guerrers d’entretenir-se, desprès de les batalles, amb els caps de les víctimes. Així es va originar també aquest esport de cavallers que anomenen lawn-tennis.

Però el precedent més directe del tennis es troba en el jeu de paume, antic joc francès de pilota, etimològicament, tennis sembla derivar del crit que feien els jugadors per anunciar la sacada (tennez, teniu!).

Qui vulgui jugar al tennis, doncs ha de començar pronunciant malament el francès. Per dir empat (à deux le jeux) diuen deuce. I com el cero sembla un ou diuen love (l’oeuf, mal pronunciat).

Els anglesos són així, quan s’aristocratitzen parlen....., a la seva manera, el francès...
A la vedella, per exemple, l’anomenen calf, mentre pastura pels camps; però quan la cuinen li diuen veal  (del francès veau). Fan el mateix amb el be (sheep) que es converteix en mutton, desprès de rostit; o amb el bou (ox), beef quan el tenen al plat.

La manera de parlar l’idioma exerceix un paper molt important en una societat tan classista com la britànica. S’ha d’aspirar be la H per què es noti que vens d’una bona escola.

Hi ha moltes coses que no han canviat a Anglaterra des de l'edat mitjana, els sastres encara prenen les mesures en  inches, com si estigueren fent la cuirassa de Ricard cor de Lleó.

El tennis té una avantatge sobre altres esports: obliga a estar en silenci absolut. Aquest és probablement el secret del seu èxit entre la classe acomodada anglesa. Els anglesos són esquerps i tenen una resposta prefabricada per totes les preguntes. La mania de parlar inútilment l’anomenen speech maladie.

Els anglesos estimen el seu passat i estan orgullosos de ser com són, tot ho converteixen en llegenda, el tennis, el te, el bridge i el vals lent, però per tal de que les coses s'hi tornin, en llegenda,  primer cal conservar-les......., han escrit moltes comèdies angleses amb aquests tòpics.

De prohibicions i censures

No he entès mai cap tipus de censura i menys quan s'aplica a l'art, sempre se sol tractar de censura moral, és a dir, evitar que el públic senti paraules malsonants o que poden ferir la seva sensibilitat, o evitar que vegin els genitals masculins o femenins en el seu màxim esplendor o mínima expressió.

Dins d'aquesta disciplina sempre ni hi ha hagut, hi haurà i encara ara trobem alguna cosa que per qualsevol censor que se'n preï pot ser susceptible de ser censurada; però quin codi ètic emprarà el professional de la cosa?, dins una cultura aquest codi pot ser perfectament vàlid i en una altra no gens.

Masaccio: Expulsió d’Adam i Eva del Paradís. Abans i després de la restauració

Ja sabem que al segle XV en ple renaixement, la pintura era durament censurada,  "emparraven" qualsevol pubis o penis que se'ls posava per davant.......desprès els restauradors tenien una feinada de cal déu i havien de reparar el tort,  Europa n'està plena d'exemples.

Però han passat molts segles.......

 Portada del disc "Night work" dels Scissors Sisters.

 La Fundació Mapplethorpe en va autoritzar el seu us de forma excepcional.

......d'aleshores ençà, hom podria esperar una mica més de lucidesa a l'hora d'aplicar la tisora per  què, pot avui en dia ofendre algú un cul en un mallot molt ajustat?..... Es veu que sí, doncs algun llumenera  del facebook ha pensat que això pot ser motiu d'algun somni eròtic no desitjat i ha censurat  les campanyes publicitàries del disc "Night work" dels Scissors Sisters, un grup nord americà de pop electrònic, adduint que la imatge de la portada és "inapropiada i excessivament explícita".

Per acabar-ho d'adobar i fer tot l'assumpte més patètic del que ja és, resulta que  la fotografia escollida i que retrata les natges del ballarí clàssic Peter Reed és d'en Robert Mappelthorpe, uns dels fotògrafs més reconeguts de tots els temps i del qual me'n declaro fan incondicional.

És autor dels magnífics retrats que artistes com Susan Sarandon, Blondie, Andy Warhol, Patti Smith, Arnold Schwarzenegger, William Burroughs o Susan Sontag, entre d’altres, li van demanar.

.... i és que estimats amics americans, us continueu equivocant...

NO a la censura!:

A que fa olor la pluja?

Avui plou i el meu gat olora la pluja com si pogués distingir el que hi ha dins d'una simple gota d'aigua.

Ves a saber quins flaires deu desamagar i en quina part del seu cervell s'allotjarà aquest record.
S'hi està estona i estona, amb paciència...mai he vist un animal tan pacient, ensuma i ensuma, aixeca el musell en l'aire, mig acluca els ulls i balanceja el cap resseguint l'estela del vent i llavors et mira com dient "mira que he descobert" i tu dius "eing?!, que vols?" i davant la teva poca erudició del tema se'n torna  tot ofès a la seva investigació aquàtica.

Dic jo que tanta persistència ha d'amagar algun desig frustrat o ha de tenir alguna cosa a veure amb l'herència genètica d'algun dels seus avantpassats als quals evidentment no conec.

O deu haver nascut en un signe felí d'aigua doncs és un medi que no li espanta en absolut, té altres pors que evidencia amb més claredat i te les fa saber, però l'aigua, està clar, no n'és una.

  

                                                

                    

Tu 01

 Aquesta tarda el sol fa uns reflexos especials entre els pins mentre s'amaga.

Corre una brisa molt suau i la terrassa es debat entre l'ombra i la claror quan les branques dels arbres es balancegen i deixen passar intermitentment els rajos entre elles.

     Sé que aquest instant et pertany.